GANADOR DEL XXI PREMI JAUME FUSTER

 Marc Granell guanya el XXI Premi Jaume Fuster

L’AELC ha reconegut “la qualitat de l’obra” de Granell, la seva trajectòria i el compromís de l’autor amb la llengua.

El poeta valencià Marc Granell és el guanyador del XXI Premi Jaume Fuster, un guardó que atorguen els socis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, és a dir, els companys d’ofici del premiat. L’entitat ha reconegut “la qualitat de l’obra” de Granell, la seva trajectòria i el compromís de l’autor amb la llengua. L’últim recull del poeta és Cel de fang (Bromera, 2020).

Granell, poeta i traductor, va estudiar Filosofia i Filologia a València i va participar activament en l’esclat cultural i literari de la ciutat durant la segona meitat dels anys setanta (juntament amb Eduard J. Verger, Josep Bonet o Josep Piera, membres de la revista Cairell). Des d’aquest període d’obertura, el poeta ha anat publicant amb continuïtat. L’obra poètica està conformada per una dotzena de col·leccions entre les quals destaquen Llarg camí llarg (el debut, reconegut amb el Premi Vicent Andrés Estellés 1976), Materials per a una mort meditada (Premi Ausiàs March 1979), Fira desolada (1991) i Tard o d’hora (2006). La poesia de Granell està reunida al volum Poesia completa (1976-2016), editat per la Institució Alfons el Magnànim. Només en queda fora l’últim llibre, Cel de fang (2020). El guardonat també és autor de poesia infantil i juvenil. Pel que fa a la traducció, Granell ha publicat versions de Giulio Einaudi, Bertolt Brecht o Camillo Sbarbaro. També ha traduït al castellà Estellés (Ciudad susurrada al oído).

Granell suma el Premi Jaume Fuster al Premi de les Lletres Valencianes, atorgar per la Generalitat Valenciana la tardor passada. El 2015, en una entrevista a Poética 2.0, el poeta explicava que la primera etapa educativa la va fer en castellà (a l’escola franquista, és clar, però també privadament). “Parlava en castellà, no sabia parlar valencià encara. El meu gran poeta va ser Machado. I ho continua sent, de fet. Em vaig plantejar el canvi a la llengua catalana des d’un raonament polític. Sempre vaig tenir una certa tendència cap a la poesia més política. Per coherència vaig fer l’esforç, sense saber si la meva poesia se’n ressentiria. Preferia servir aquesta llengua”.

L’octubre passat, Alba Palau va publicar a Núvol un article on resseguia la relació d’amistat —complicitat intel·lectual, anys de lluita cultural compartida— entre Josep Piera i Granell amb motiu de la publicació de les memòries Els fantàstics setanta. 1969-1974 (Institució Alfons el Magnànim), de Piera. “És enmig de decisives descobertes —vitals, amoroses, lectores— que Piera va conèixer a un inseparable: Marc Granell. Quan els dos, encara joves, somiaven una poesia en la llengua que parlaven: una poesia viva. Una trobada que fa quasi cinquanta anys que dura i un somni convertit en pàgines i pàgines, versos i memòria”, escrivia Palau, que també comentava Cel de fang: “[Granell] escriu el cos vell— un cos, però, que no es rendeix, disposat a les paraules, tocat i enredat en el joc de les paraules”.

L’any passat, Maria del Mar Bonet i Borja Penalba van incloure la versió del poema No hi ha llum (del recull Versos per a Anna) al disc Maria del Mar Bonet i Borja Penalba – En directe, enregistrat al Teatre Micalet.

FUENTE: